Calendari d'Events

Gener 2020
  • LES NOVES FESTES  ::  Dimecres, 01 Gener 2020  ::  

    dragon_anynou2016

     

    Durant la darrera dècada els canvis sociodemogràfics i culturals esdevinguts a la ciutat de València han afavorit l’aparició de noves festes o la importació i adaptació d’altres. En el cas de les primeres es pot destacar la Foguera de Velluters, que se celebra al gener a la  plaça del Pilar (barri de Velluters), com a celebració popular lúdica i reivindicativa que commemora la revolta de treballadors de la seda (velluters) en 1856 per a reclamar millores salarials, encara que ara es reivindiquen millores al barri. També és rellevant el Dia de l’Orgull LGTB, al juny, amb una manifestació lúdica i reivindicativa que recorre el centre de la ciutat amb multitud de carrosses, i amb tota l'expressió de la diversitat sexual.

    Entre les segones cal esmentar les celebracions de l’Any Nou Xinés, amb una desfilada multicolor que recrea les principals manifestacions de la cultura xinesa, o les desfilades patronals de les comunitats andines, que celebren les diverses identitats nacionals i locals als carrers valencians amb desplegament de danses i altres demostracions de la seua cultura popular. 

    01
    02
    03
    04
    05
    06
    07
    hogueradebelluters

Abril 2020
  • SETMANA SANTA MARINERA  ::  Diumenge, 05 Abril 2020  ::  

     

    Declarada Festa d'Interés Turístic Nacional en 2011, la Setmana Santa Marinera és la gran celebració dels Poblats Marítims, que es viu cada primavera pels carrers dels barris del Grau, el Canyamelar i el Cabanyal. Una secular tradició, hereditària entre les famílies, que té l’apel•lació de "marinera" perquè el seu origen es troba prop de la mar i perquè els seus precursors van ser mariners, que en les seues travessies s’encomanaven als sants de la seua devoció, especialment als Crists, que tenen una profunda significació en esta Setmana Santa i que els seus fidels porten sobre el pit.

    Les celebracions, actes i processons de la Setmana Santa Marinera es remunten a 1735 i es consoliden i unifiquen en la segona dècada del segle XX, al voltant de les parròquies de Santa Maria del Mar, Mare de Déu del Roser, Mare de Déu dels Àngels i Sant Maur. La devoció a la festa de la Setmana Santa està molt arrelada als barris mariners i ja des de Divendres de Dolor se succeïxen les processons de les diferents confraries, corporacions i germandats. 
    La Setmana Santa Marinera té altres singularitats, com la rellevància dels personatges bíblics, representacions en viu de la passió, mort i resurrecció de Jesucrist, la importància dels tambors o la ubicació de les imatges als domicilis particulars o als locals socials dels diversos col•lectius, una tradició que fa que en el trànsit de Dijous Sant a Divendres Sant hi ha haja un autèntic pelegrinatge de milers de devots que acudixen a visitar-los o a implorar-los els seus precs.

    El Divendres Sant des de bon matí tot una multitud acompanya el Crist a la vora de la platja i el sacerdot entona una pregària en memòria dels morts de la mar i una jove vestida de Mare Dolorosa diposita una corona de flors a l’aigua. Mes tard, a les parròquies, el Via Crucis rememora els moments culminants de la Passió i a poqueta nit tots els col•lectius componen la Processó del Sant Enterrament amb un pas lent marcat per les marxes processionals. 

    El Dissabte Sant una aparent tranquil•litat s’apodera del Marítim fins a la mitjanit, quan les campanes dels temples anuncien la Gloria de la Resurrecció (Dissabte de Glòria) i esclata l’alegria en tot el barri. La gent llança des dels balcons aigua i pisa vella com a símbol de l’expulsió de tot el que és vell per a donar pas al temps nou i, tractant-se de València, tampoc falten les traques i petards. 

    Per acabar, el Diumenge de Resurrecció les confraries es reunixen al punt en què la Mare, retirant-se el vel negre que cobrix el seu rostre, abraça simbòlicament el seu Fill ressuscitat, moment acompanyat amb pètals de flor, vols de coloms i traques perquè a continuació s’acompanye el Sant Viàtic fins a les cases dels malalts en la que es coneix com la processó "de les llums", ja que els fidels porten ciris. En la multitudinària desfilada de la Resurrecció, les flors i els colors clars envaïxen els carrers i donen un canvi radical al recorregut, a diferència dels dies anteriors, tancant d’esta manera la Setmana Santa Marinera. A més, des de 2000 està obert el Museu de la Setmana Santa Marinera Salvador Caurín al carrer del Rosari, número 1, perquè en qualsevol època de l’any turistes i visitants puguen apreciar la complexitat i riquesa de la Setmana Santa Marinera. 

    Més enllà de la Setmana Santa Marinera, en altres punts de la ciutat tenen lloc celebracions en estes dates. Al barri de la Seu, la Confraria del Crist de les Penes fa la processó de les Palmes, i en la del Dijous Sant es trauen les imatges més antigues de la ciutat, un crucificat i un grup escultòric de la Mare de Déu amb el seu fill. A més a més, al barri d’Arrancapins la Germandat de Jesús dels Desemparats i la Mare de Déu de Gràcia celebra actes propis. Després de la Passió arriba la Pasqua, amb el dies de diversió per a empinar el catxirulo i menjar la mona en família o amb colles d’amics.

     

     

     

     

    01
    02
    03
    04
    05
    06
    07
    08
    09
    10
    10004018 703585083020076 544924080 n
    11
    12
    IMG 4081
    SetmanaSantaMarinera2019Valencia
    ssm

  • SANT VICENT FERRER  ::  Dilluns, 20 Abril 2020  ::  

     

    És el patró de València (les restes d’un dels seus braços es troben al Col·legi Imperial de Xiquets Òrfens de Sant Vicent) i, encara que la seua festa és el 5 d’abril, la seua solemnitat i festa popular són celebrades el dilluns següent al segon diumenge de Pasqua de Resurrecció. La setmana de Pasqua algunes localitats aprofiten per a alçar els escenaris o altars populars on els xiquets representen els miracles, que són unes xicotetes peces teatrals en les quals s’escenifiquen els miracles del sant, que es representen en valencià i tenen un marcat caràcter didàctic i hagiogràfic que les fa culminar amb alguna lliçó moral. Els col·lectius vicentins que munten els altars es diuen també altars, i constituïxen la base de tot un teixit associatiu de llarga tradició, que és el principal responsable de mantindre viva la festa i de la seua transmissió intergeneracional.

    La celebració de la Pasqua té un caràcter popular, que es manifesta en la pervivència de jocs tradicionals, reunions d’amics i familiars, l’enlairament de catxirulos i el consum ritual de dolços, com ara les mones i els panous, o la típica llonganissa.

    Els actes més destacats del segon cap de setmana de Pasqua són l’ofrena floral al sant en la seua casa natalícia del carrer del Mar i la processó en què el seguici visita els llocs vicentins i que acaba a l’Església de Sant Esteve, on va ser batejat. Precisament entorn de la pica baptismal s’exposen eixos dies els bults de Sant Vicent, que són escultures de cartó pedra que representen els personatges que van estar en el baptisme de sant Vicent Ferrer, i que van abillats a la moda del segle XV. A més cal destacar la pujada i baixada de la imatge del sant de cada altar com un moment especialment intens i emotiu.

    La festa vicentina té continuïtat amb la Festa dels Xiquets del Carrer de Sant Vicent. Se celebra el primer dilluns del mes de juny. Rep este nom per la participació d’un gran nombre de xiquets i xiquetes de poca edat. Es tracta d’una festa molt antiga que commemora el primer lloc que va ocupar en la ciutat el Col·legi dels Xiquets Òrfens de Sant Vicent Ferrer, herència de la congregació dels Beguins que ell va organitzar perquè s’ocupara dels xiquets òrfens que eren abandonats en els carrers a la caritat dels cristians.

    Amb el pas del temps, per la manca de processons dels xiquets òrfens pel carrer de Sant Vicent, i més especialment el segon dia de Pasqua de Pentecosta, els veïns del carrer van decidir fundar una associació de xiquets davall el patronat de Sant Vicent Ferrer. Va ser en 1625 quan es va portar a efecte davall el nom de Festes dels Xiquets del Carrer Sant Vicent i des d’aquella època s’han celebrat anualment i sense interrupció les celebracions en honor al sant patró.

    01
    02
    03
    04
    05
    SantVicent01
    SantVicent02
    SantVicent03
    SantVicent04

Maig 2020
  • MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS  ::  Diumenge, 10 Maig 2020  ::  

    DSC_1116_1

     

    La Mare de Déu del Desemparats és la patrona de València i la seua festa se celebra el segon diumenge de maig. El canvi de llocs de culte de les festes marianes, l’intent de no eclipsar els cultes franciscans i jesuítics a la Puríssima i l’avanç de la devoció a la Mare de Déu dels Desemparats, Innocents, Folls i Orats, va provocar en el segle XVIII un ofici propi per a atorgar a la Verge el títol de Mare dels Desemparats, celebrada litúrgicament el dissabte anterior al segon diumenge de maig.

    La festivitat de la popularment coneguda com a Geperudeta comença amb la instal•lació de l’imprescindible tapís floral, en què se solen utilitzar aproximadament 200 quilos de pètals de flor, violers i sanguinària. El divendres té lloc l’acte del cant coral de les vespres pontificals a la basílica. El dissabte se celebren, commemorant la coronació pontifícia de la imatge mariana, la del patronatge regional i la que oferix la Cort de Maria a la seua Patrona, tres misses majors. Es comença a instal•lar el tapís i, mentre conclou la col•locació, a l’interior de la Basílica de la Mare de Déu se celebren les Vespres, presidides per l’arquebisbe, així com el cant de l’Escolania de la Mare de Déu a les cinc de la vesprada. Tres hores més tard s’entonen la sabatina i la solemne Salve.

    Des de l’any 1975 diversos grups ballen les danses en honor de la patrona, una manifestació folklòrica que ha anat en augment amb els anys fins a estendre al llarg de diverses jornades en els dies previs a la celebració.

    La plaça de la Mare de Déu és un riu de gent a la nit en la vespra de la festivitat, mentre la gent espera ansiosa el moment de la Missa de Descoberta, a les cinc de la matinada, per a poder entrar al temple i aclamar la seua patrona. La imatge pelegrina està tancada en la sagristia fins a l’hora del trasllat a les deu del matí. Abans ix el clero en processó i la música la posa el conservatori, mentre la Coral Infantil Joan Baptista Comes i el Cor dels Xiquets acompanyen el moment. Després de la proclamació en la Missa d’Infants, la fallera major infantil, amb la seua cort, diposita flors en l’altar. Quan arriba el moment, els devots porten a coll la seua Mare de Déu fins a la Seu per a la Missa Pontifical. Distància curta de processó de trasllat, però que s’allarga en duració per la quantitat de devots que acudixen a participar.

    A les set de la vesprada comença la processó general, ja més protocol•lària i ordenada, davall una pluja de pètals que adorna un itinerari que no ha variat en cinc-cents anys. Menció especial en esta festivitat mereix el Gremi de Campaners, que realitza una àrdua labor voltejant les campanes del Micalet durant els distints actes de la celebració. 

    Les misses gremials reproduïxen la devoció a la Mare de Déu dels Desemparats durant tot el mes de maig. A més a més, distintes jornades en honor a la Mare de Déu servixen com a continuació: des de la festa de les floristes, que adornen el temple a mitjan setmana; les cercaviles amb les estudiantines universitàries, o un besamans multitudinari el segon dimecres després de la festa, organitzat per la Germandat de Seguidors de la Mare de Déu.

     

    DSC 0766 1
    DSC 1116 1
    DSC 1236 1
    DSC 2138 1
    DSC 8446 1
    DSC 9405
    DSC 9665 1
    DSC 9986 1
    P5170557 1
    P5170621 1
    P5170639 1
    • DSC 0766 1
    • DSC 1116 1
    • DSC 1236 1
    • DSC 2138 1
    • DSC 8446 1
    • DSC 9405
    • DSC 9665 1
    • DSC 9986 1
    • P5170557 1
    • P5170621 1
    • P5170639 1
    • DSC 0766 1

    • DSC 1116 1

    • DSC 1236 1

    • DSC 2138 1

    • DSC 8446 1

    • DSC 9405

    • DSC 9665 1

    • DSC 9986 1

    • P5170557 1

    • P5170621 1

    • P5170639 1

    • DSC 0766 1
    • DSC 1116 1
    • DSC 1236 1
    • DSC 2138 1
    • DSC 8446 1
    • DSC 9405
    • DSC 9665 1
    • DSC 9986 1
    • P5170557 1
    • P5170621 1
    • P5170639 1

Juny 2020
  • CORPUS CRHISTI  ::  Dijous, 11 Juny 2020  ::  

    cospuschristyedit

     

    Es tracta d’una de les festes més espectaculars de la ciutat, i que durant segles fou considerada la seua festa grossa. La primera processó es va celebrar a València en 1355, i en la societat estamental tenia un especial valor pedagògic per a narrar i inculcar el relat mític cristià, fent referència tant a passatges de l’Antic Testament com a personatges més lligats a les tradicions locals. 

    Amb el temps la processó general, així com la del Convit, anaren enriquint-se amb tota mena de símbols, elements i personatges, entre els quals destaquen les roques, les danses, entremesos o els misteris, i el seu valor artístic i ciutadà feren que en algunes ocasions s’organitzarà la processó amb motiu de visites de personatges de la reialesa a la ciutat. Amb el pas del segles la festa entrà en decadència, a partir de la intensificació dels processos de modernització i secularització de la societat. Sols a mitjans dels anys setanta del segle XX aparegueren les primeres temptatives de revitalització de les processions, especialment de la mà d’algunes persones especialment zeloses de les tradicions populars o mitjançant la creació d’associacions, com l’Associació d’Amics del Corpus, creada en 1977. La progressiva sensibilització ciutadana amb el caràcter patrimonial de la festa del Corpus féu que en 2005 fóra declarada Bé d’Interés Cultural per part de la Generalitat Valenciana. 

    La festa se celebra rigorosament 64 dies després de Pasqua. Dos dies abans té lloc el trasllat de les populars roques, o carros triomfals, des de la Casa de les Roques fins a la plaça de la Mare de Déu. Algunes roques es remunten al segle XVI, i damunt d’estes es solien representar escenes religioses, com entremesos i misteris. A la nit la Banda Municipal de València oferix un concert a la plaça, abans de lliurar els premis als millors balcons i façanes adornades per a la festa, mentre des del Micalet el Gremi de Campaners posa l’acompanyament amb tocs especials de campanes. 

    El diumenge al migdia té lloc la Cavalcada del Convit, encapçalada pel Capellà de les Roques, que inclou danses folklòriques valencianes com el ball de la Moma i els misteris, que són grups que interpreten escenes bíbliques, i es crea així el millor preludi del que serà la processó vespertina. També destaquen les danses infantils de pastorets, cavallets, arquets o llauradores, entre d’altres. Crida especialment l’atenció la comparsa de diables coneguda com la Degolla, que rememora molt desimboltament la matança d’innocents ordenada pel rei Herodes, posant el punt més carnavalesc del seguici. 

    A primera hora de la vesprada passen les roques, i els cavalls que les arrosseguen protagonitzen la famosa pujada del palau, al final del seu recorregut, al costat del Palau Arquebisbal. L’itinerari de la processó general, que arranca a poqueta nit, es caracteritza per un marcat adorn floral, amb milers de pètals que cauen des dels balcons al pas del Santíssim, mentre els cors entonen els seus cants. Al llarg del seguici desfilen gremis, comunitats regulars, parròquies, confraries i diverses entitats religioses i seglars, a més dels nombrosos personatges i símbols bíblics i animals mitològics, que rememoren la creença de la salvació per l’eucaristia. La processó es tanca amb el solemne pas de la custòdia, que acompanyen les principals autoritats civils, militars i eclesiàstiques, a més del poble devot.

    Menció a banda mereixen els festejos que es realitzen en el Col•legi Seminari del Corpus Christi, més conegut com a Col•legi del Patriarca, fundat per sant Joan de Ribera com a testimoni de la seua devoció al sagrament de l’Eucaristia. En este escenari s’organitzen el dia de la Huitava del Corpus Christi uns exquisits rituals religiosos que impressionen tothom qui els contempla. Durant tot l’any les roques, gegants, cabuts i altres elements de la processó es poden contemplar en el Museu del Corpus - Casa de les Roques, ubicat al barri del Carme.

    01
    02
    03
    04
    05
    06
    07
    08
    09
    10
    11
    12
    13
    14
    15
    16
    17
    18
    19
    20

Octubre 2020
  • ENTRADA DE MOROS I CRISTIANS  ::  Dissabte, 03 Octubre 2020  ::  

     

    El dia de la Comunitat Valenciana (9 d’octubre) la Federació Valenciana de Moros i Cristians organitza de vesprada l’Entrada de Moros i Cristians de la Ciutat de València, en què més de 40 esquadres mores i cristianes desfilen acompanyades de ballets, elements de seguici i altres sorpreses. Destaca la presència de nombroses bandes de música que toquen música festera. L’Entrada discorre pel recorregut habitual de Glorieta, Pau, Sant Vicent i Plaça de l’Ajuntament. En esta desfilada participen al voltant de 1.500 persones, entre festers i festeres, portadors, ballarins i ballarines, i les dos capitanies, la cristiana i la mora. La idea es rememorar festivament la lluita que es va produir entre les forces cristianes conquistadores i les forces musulmanes que finalment foren derrotades.

    Els inicis de la tradicional Entrada de Moros i Cristians es remunten a la dècada dels anys huitanta, a càrrec de comissions falleres i diverses comparses. Amb motiu del 750 aniversari de l’entrada de Jaume I a València, i amb la col•laboració de l’Ajuntament de València, es va organitzar la primera entrada oficial. La creació d’un gran nombre de comparses de Moros i Cristians en València, i les seues nombroses activitats lúdiques, portaren a organitzar l’any 2004, coordinada per la Federació Valenciana de Moros i Cristians de la Ciutat de València, la I Entrada de la Ciutat de València.

    01
    02
    03
    04
    05
    MorosiCristians01
    MorosiCristians02
    MorosiCristians03
    MorosiCristians04

Desembre 2020
  • CAP D’ANY  ::  Dimecres, 30 Desembre 2020  ::  

    CapdAny02

     

    La Nit de Cap d’Any, tal com passa als centres d’altres grans ciutats del món, la plaça de l’Ajuntament de València és l’escenari multitudinari de les campanades que marquen l’entrada en un nou any, que van acompanyades d’activitats musicals i espectacles luminotècnics i pirotècnics per a una celebració col•lectiva. 

    CapdAny01
    CapdAny02
    CapdAny03
    CapdAny04
    CapdAny05
    CapdAny06
    CapdAny07
    CapdAny08
    CapdAny09
    CapdAny10
    CapdAny11
    CapdAny12
    CapdAny13

Festes de València Ayuntamiento de València