LES FALLES

Les Falles són una festa popular dedicada a Sant Josep que se celebra a València des de mitjans del segle XVIII. Veïns i artistes fallers alcen als carrers de València monuments efímers en els quals es representen escenes satíriques amb ninots o figures que el 19 de març, festivitat de Sant Josep, es cremen, i donen així la benvinguda a la primavera. El 30 de novembre de 2016 la festa de les Falles fou declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

ELS ARTISTES I L’INDULT DEL FOC

Des del començament de les Falles, els veïns comptaven amb l’ajuda ocasional de professionals com fusters, pintors o decoradors per a l'elaboració dels monuments fallers. Amb el temps i la popularització de la festa, va aparéixer la figura de l'artista faller, un artesà especialitzat en el disseny i la construcció de falles, amb els seus propis tallers, tècniques i estils.

La progressiva qualitat artística de les falles, l’aparició de premis a les millors i l’emergència de l’artista faller, féu que el 1934 s'oficialitzara la proposta de "L’indult del foc", presentada per l’artista faller Regino Mas. Les comissions falleres durien els seus millors ninots, entre els quals els visitants triarien per votació popular el ninot indultat d’eixe any.

EL MUSEU FALLER DE VALÈNCIA

L’actual Museu Faller de València està instal·lat des de 1971 a l’antic Convent de la Casa Missió de Sant Vicent de Paül. Està integrat per la col·lecció de ninots indultats grans (des de 1934) i infantils (des de 1963), així com pels cartells anunciadors guanyadors i finalistes de les Falles (des dels anys trenta), els quadres que retraten les falleres majors de València (des de 1995) i la col·lecció d’insígnies històriques de les comissions falleres de València.

ELS ANYS 30 I 40

Els ninots dels anys trenta i quaranta del segle XX, fets de cera, fusta i tela, eren representacions típiques d'escenes tradicionals valencianes. Amb el temps s’hi sumaren retrats d’artesans, tipus populars del carrer i algunes referències a actors del cinema. L’objectiu era la identificació empàtica amb el públic.

ELS ANYS 50

A partir de 1955 es desenvolupà el sentit narratiu de les escenes, amb una major comunicació entre els ninots. Predominaren les figures de temàtica social en una època de privacions. L'any 1956 es va indultar el primer ninot fet íntegrament de cartó.

ELS ANYS 60 I 70

ELS ANYS 80 I DES DELS 90

En els anys huitanta es va iniciar la tendència de representar escenes costumistes d’oficis tradicionals, que eren tractats de manera apologètica i nostàlgica, sense estar tampoc exempts de sorna i caricatura. A partir dels anys noranta comencen a dominar els indults de grups deliberadament entendridors, que capten l’atenció de l’espectador amb escenes sentimentals d’ancians amb xiquets o que apel·len als antics valors familiars, evocant la tradició o els bons sentiments. Els ninots d'esta dècada comencen a elaborar-se amb un nou material, el poliuretà expandit o suro blanc.

ELS NINOTS INFANTILS

ELS CARTELLS DE FALLA

Els cartells anunciadors de les Falles s’editen cada any per a presentar la festa al món, promocionant els seus atractius i elements més significatius. El primer cartell data de 1929, de Josep Segrelles, i des d’aleshores s’ha format una extensa i selecta col·lecció d’obres de grans cartellistes valencians, de diversos estils i tendències.
http://www.fallas.com/index.php/main-historico-va/3085-historic-cartells-de-falles

LES INSÍGNIES FALLERES

Les insígnies falleres són l’expressió heràldica i iconogràfica de la imatge que cada comissió fallera vol transmetre de si mateixa. Les comissions falleres generen un gegantesc entramat associatiu que fa possible la transmissió intergeneracional de la festa de les Falles.

LA FALLERA MAJOR DE VALÈNCIA

La Fallera Major de València és una figura icònica de la festa fallera que apareix el 1931 i es consolida posteriorment amb un conjunt de rituals festius destinats a enaltir-la. El seu regnat, que dura un any, la convertix en el principal símbol femení del món faller, que li prodiga una veneració especial, com s’aprecia en la col·lecció de quadres de falleres majors de València que s’exhibix al Museu Faller.

Articles de consulta

• La falla clàssica (1940-1990). Academicisme, variants i obertura
• La falla digital. Nous models de comunicació amb el públic
• Les falles i la febre cultural
• Noves tecnologies i creativitat
• Quedar-se plantat una nit o moltes. De la plantà al tomb a les grues
• Regino Mas (1899 - 1968)
• Salvador Debón (1923 - 2008)
• Sobre la figura del mantenidor de les presentacions falleres i la seua aportació literària
• Flames en dos ciutats
• Les falles i la política: entre el valencianisme i el poder. 1a part (1850-1962)
• Les falles i la política: entre el valencianisme i el poder 2a part (1962-2018)
• Enrònies que perduren
• Algunes reflexions sobre Falles i disseny a la primera vintena del segle XX
• Falles experimentals: diferents per obligación

Papers del Centre de Documentació de les Falles

• José Luís Ferrer, "Regino"
• Josep Martínez Mollà
• Josep Pasqual, "Pepet"
• Juan Huerta Gasset
• Salvador Debón Cortina
• José Devís
• Vicent Luna

Bibliografia sobre Falles

• ALMELA I VIVES, F (2006): Las fallas, Paiporta, Denes.
  
• ARIÑO, A (1992): La ciudad ritual. La fiesta de las Fallas, Barcelona, Anthropos.
  
• ASSOCIACIÓ D'ESTUDIS FALLERS (1996): La festa de les Falles, València, Consell Valencià de Cultura.
  
• DD.
  AA (1990): Historia de las Fallas, Valencia, Levante-El Mercantil Valenciano.
  
• FUSTER, J (1967): Combustible per a Falles, València, Garbí.
  Reeditado en Alzira, Bromera, 1992.
  
• PÉREZ PUCHE, F - LLADRÓ, V (1978): Fallas en su tinta: 1939-1975, Valencia, Prometeo.
  
• SOLER I GODES, E (1978): Las Fallas de Valencia: 1849-1977, Valencia, Semana Gráfica.
  
• TÍVOLI, J (dir.) (2009): Falles de València, en blanc i negre, Alcoi, Tívoli.
  

• ARIÑO, A (dir.) (1993): Los escultores del fuego. Introducción a la historia del Gremio Artesano de Artistas Falleros de Valencia, Valencia, Diputació de València.
  
• CASTELLÓ, J, SANCHIS, M i MIR, H (2001): Fallas infantiles: juego y tradición, Valencia, Ayuntamiento de Valencia.
  
• CATALÀ, J.I (Coord.) (2008): Falles i art: 40 anys transitant per la frontera, València, Universitat Politècnica de València.
  
• CATALÀ, J.I (Coord.) (2011): La falla com a artefacte tecnològic, València, Universitat Politècnica de València.
  
• COLOMINA, A (2006): La conservació del ninot indultat. Estudi tècnic i criteris de restauració, Gandia, CEIC Alfons El Vell.
  
• CONTRERAS JUESAS, R (1998): Los carteles de fallas de Valencia, Valencia, Ayuntamiento de Valencia.
  
• DD.
  AA (1995): Barrejat de Cinema amb Falles (Papers d’investigació), València, Generalitat Valenciana-Fundació Ausiàs March.
  
• HERNÀNDEZ, GM(Coord.) (2002): L’indult del foc.
  Catàleg raonat de la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller, vol.I, València, Ajuntament de València.
  
• HERNÀNDEZ, GM(Coord.) (2003): L’indult del foc. Catàleg raonat de la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller, vol. II, València, Ajuntament de València.
  
• HERNÀNDEZ, GM(Coord.) (2005): L’indult del foc. Catàleg raonat de la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller, vol.III, València, Ajuntament de València.
  
• MOZAS, J i MARIN, J,Ll (2010): Guia del Museu Faller de València, València, Associació d’Estudis Fallers.
  

• COSTA, X (2003).
  Sociabilidad y esfera pública en la fiesta de las Fallas de Valencia, València, Biblioteca Valenciana.
  
• DOMÍNGUEZ, M (2005): Fallas de Primera, Valencia, federació de Falles de Primera A.
  
• HERNÁNDEZ, GM(1996): Falles i franquisme a València, Catarroja, Afers.
  
• MARIN, J.Ll (2010): Sàtira i falles. Les explicacions falleres de Bernat i Baldoví, València, Publicacions de la Universitat de València.
  
• MARIN, J. Ll (2014): El llibret de falla. Explicació i relació de la festa (1850-2014), València, Consorci de Museus de la Comunitat Valencian-Generalitat Valenciana.
  

• Lorenzo. Traços, esbossos i cartells

Versafalles

Dins de les activitats programades per a la promoció del valencià des de l'Ajuntament de València, la Regidoria de Cultura Festiva, en col·laboració amb el Gabinet de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de València, organitzan la campanya Versafalles dirigida als centres de primària, secundària i batxillerat de la ciutat de València. La campanya relaciona el coneixement de la poesia contemporània en valencià amb la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller de València a l’alumnat de la ciutat de València. El quaderns amb els poemes utilitzats en la campanya Versafalles han sigut editatats per la Regidoria de Cultura Festiva, amb continguts elaborats pel Gabinet de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de València.

• QUADERNET, Alumnat de Primària
• QUADERNET, Segon Cicle de Secundària

Enllaços

• Museu Valencià d'Etnologia
• http://www.museuvalenciaetnologia.es/


• Museu Valencià de la Festa
• http://www.museuvalenciadelafesta.com/es


• Museu Faller de Gandia
• http://www.fallesdegandia.org/museu-faller-de-gandia/


• Museu Alcoià de la Festa
• http://www.asjordi.org/museo/88/el-museu-alcoia-de-la-festa-maf.html


• Museu de l'Art Major de la Seda
• https://www.museodelasedavalencia.com/


• Casa-Museo José Segrelles d'Albaida
• http://www.museosegrelles.es/


• Gremi Artesà d'Artistes Fallers
• http://www.gremiodeartistasfalleros.com/


• Junta Central Fallera
• http://www.fallas.com/