La Mare de Déu del Desemparats és la patrona de València i la seua festa se celebra el segon diumenge de maig. El canvi de llocs de culte de les festes marianes, l’intent de no eclipsar els cultes franciscans i jesuítics a la Puríssima i l’avanç de la devoció a la Mare de Déu dels Desemparats, Innocents, Folls i Orats, va provocar en el segle XVIII un ofici propi per a atorgar a la Verge el títol de Mare dels Desemparats, celebrada litúrgicament el dissabte anterior al segon diumenge de maig.
La festivitat de la popularment coneguda com a Geperudeta comença amb la instal•lació de l’imprescindible tapís floral, en què se solen utilitzar aproximadament 200 quilos de pètals de flor, violers i sanguinària. El divendres té lloc l’acte del cant coral de les vespres pontificals a la basílica. El dissabte se celebren, commemorant la coronació pontifícia de la imatge mariana, la del patronatge regional i la que oferix la Cort de Maria a la seua Patrona, tres misses majors. Es comença a instal•lar el tapís i, mentre conclou la col•locació, a l’interior de la Basílica de la Mare de Déu se celebren les Vespres, presidides per l’arquebisbe, així com el cant de l’Escolania de la Mare de Déu a les cinc de la vesprada. Tres hores més tard s’entonen la sabatina i la solemne Salve.
Des de l’any 1975 diversos grups ballen les danses en honor de la patrona, una manifestació folklòrica que ha anat en augment amb els anys fins a estendre al llarg de diverses jornades en els dies previs a la celebració.
La plaça de la Mare de Déu és un riu de gent a la nit en la vespra de la festivitat, mentre la gent espera ansiosa el moment de la Missa de Descoberta, a les cinc de la matinada, per a poder entrar al temple i aclamar la seua patrona. La imatge pelegrina està tancada en la sagristia fins a l’hora del trasllat a les deu del matí. Abans ix el clero en processó i la música la posa el conservatori, mentre la Coral Infantil Joan Baptista Comes i el Cor dels Xiquets acompanyen el moment. Després de la proclamació en la Missa d’Infants, la fallera major infantil, amb la seua cort, diposita flors en l’altar. Quan arriba el moment, els devots porten a coll la seua Mare de Déu fins a la Seu per a la Missa Pontifical. Distància curta de processó de trasllat, però que s’allarga en duració per la quantitat de devots que acudixen a participar.
A les set de la vesprada comença la processó general, ja més protocol•lària i ordenada, davall una pluja de pètals que adorna un itinerari que no ha variat en cinc-cents anys. Menció especial en esta festivitat mereix el Gremi de Campaners, que realitza una àrdua labor voltejant les campanes del Micalet durant els distints actes de la celebració.
Les misses gremials reproduïxen la devoció a la Mare de Déu dels Desemparats durant tot el mes de maig. A més a més, distintes jornades en honor a la Mare de Déu servixen com a continuació: des de la festa de les floristes, que adornen el temple a mitjan setmana; les cercaviles amb les estudiantines universitàries, o un besamans multitudinari el segon dimecres després de la festa, organitzat per la Germandat de Seguidors de la Mare de Déu.
