MUSEU DEL CORPUS - CASA DE LES ROQUES

D'un alt valor històric i artístic, el Museu del Corpus - Casa de les Roques, d'entrada gratuïta, acull onze roques o carros triomfals que desfilen en la processó del Corpus arrossegades per cavalls guarnits a la manera antiga. També hi destaquen les reproduccions dels éssers mitològics que ixen en la processó, com el drac de Sant Jordi, la tarasca de santa Marta, la cuca fera que acompanya santa Margarida, la imatge de sant Cristòfol, l'Arca de l'Aliança, l'escala de Jacob o la barca de sant Nicolau, així com els gegants i nanos i els vestits rituals utilitats pels participants en la processó. El Museu també disposa d'una sèrie de sales on s'exposen diversos elements propis de la processó del Corpus, com ara fotografies, els cavallets o el rotllo del Corpus.
La construcció de la Casa de les Roques data del segle XV i es troba vora les històriques Torres de Serrans, a fi que servira d'alberg als carros triomfals i la resta d'elements que participaven rn la processó del Corpus Christi. Estos carruatges, coneguts popularment com a roques, han donat nom al Museu del Corpus, més conegut com a Casa de les Roques.

Horaris:
De Dimarts a Dissabte de 10h. a 14h. i de 15h a 19h.
Diumenges i Festius de 10h a 14h.(són festius en València els dies 13, 14, 17 i 24 d'abril, el 15 d'agost, el 9 i 12 d'octubre, l'1 de novembre i el 6 i 8 de desembre).
Tanca el 25 de Desembre, 1 i 6 de Gener i 1 de Maig
Direcció:
Corpus Museum, C/ Roteros, 8. 46003 Valencia.
Teléfon:
963153156

  • LA FESTA DEL CORPUS

    Durant segles ha sigut la festa principal de la ciutat, la festa grosa, celebrada per primera vegada en 1335. De caràcter religiós i també identitari, és rica en simbolismes i representacions sobre el misteri de la vida.

    El seu element més singular són les roques, carros triomfals amb figures al·legòriques on es representaven els misteris propis de la celebració del Corpus Christi. Reben el nom de roc a causa de la seua grandària i solidesa. /p>

    Actualment es celebra l’octau diumenge següent al diumenge de Pasqua.<

    jcDiaz13052016Fama en la  Seu-Editar
    jcDiaz13052016Rocas con miguelete

  • Nanos Gegants i Bestiari

    Nanos i gegants són símbols molts apreciats de la cultura popular que aporten un component lúdic a la festa. Representen les diferents parts del món on ha d’arribar el missatge eucarístic.

    La lluita contra el mal té la seua presència en un singular bestiari en forma d’al·legories hagiogràfiques com santa Margalida i la cucafera, sant Jordi i el drac o santa Marta i la tarasca.

    jcDiaz15052016cabuts1
    jcDiaz15052016cucufera1-Editar
    jcDiaz15052016drac1-Editar

  • La Fe (1542)

    Anomenada abans del Paradís Terrenal (1512). La Fe porta els ulls embenats i un calze a la mà dreta. A la part posterior es representa València. Pot simbolitzar l’establiment de la religió catòlica a l’antic Regne de València.

    La Santíssima Trinitat (1674)

    La figura principal representa la Santíssima Trinitat. A la part davantera, al costat de l’arbre del bé i del mal, se situen Adam i Eva, expulsats del paradís per l’àngel. Simbolitza la creença en el misteri trinitari.

    Sant Calze (2001)

    El coronament de la roca reproduïx el calze del Sant Sopar amb la sagrada forma que es venera a la Seu de València des de 1435. Als laterals hi ha 33 socarrats on es representen escenes i personatges de la processó.

    jcDiaz15052016 RJV3729-Editar-3
    jcDiaz15052016 RJV3760-Editar-2
    jcdiaz 2011 06 26 2607-Editar

  • La Diablera (1511/1542)

    Denominació popular de l’original roca de l’Infern o de Plutó, deïtat de l’inframón que la presidix.

    Sembla significar l’època de dominació dels musulmans a València

    diableradetalle
    jcDiaz15052016diableracompleta

  • Sant Miquel (1542)

    Construïda a partir d’una roca anterior anomenada del Juí Final (1535). La figura principal representa sant Miquel com a custodi del paradís. A la part davantera apareix Júpiter, deïtat principal de la mitologia romana.

    SanMiquelprimerplano
    jcDiaz15052016 RJV3692-Editar

  • Sant Vicent Ferrer (1665)

    Originàriament dedicada a sant Vicent Màrtir (1512). Sant Vicent Ferrer es representa com a àngel de l’Apocalipsi. A la part davantera hi ha Samsó lluitant amb un lleó. Simbolitza la fortalesa i el poder sobrenatural del sant valencià.

    jcDiaz15052016 RJV3698-Editar
    jcDiaz15052016 RJV3762-Editar-3
    sanvicenteferrerprimerplano

  • La puríssima (1665)

    Originàriament coneguda com a Maria del Tedèum (1542). La figura principal representa la Puríssima. A la part davantera apareix santa Elena i a la part posterior, Judit. Simbolitza el reconeixement del misteri de la concepció immaculada de Maria.

    LaPurisima
    jcDiaz15052016 RJV3770-Editar-2

  • València (1855)

    Construïda amb motiu del quart centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer i amb elements decoratius del Saló Daurat de l’antiga Casa de la Ciutat. La figura principal representa l’aŀlegoria de València.

    jcDiaz15052016 RJV3711-Editar-2
    rocavalenciadetalle

  • La Fama (1899)

    Construïda per a participar en una cavalcada durant la Gran Fira de València. La figura principal representa l’aŀlegoria de la Fama, que sosté una llarga trompeta a la mà, amb la qual llança als quatre vents les glòries valencianes.

    LaFlamaDetalle
    jcDiaz15052016 RJV3792

  • El Patriarca (1961)

    Construïda amb motiu de la canonització de sant Joan de Ribera, arquebisbe de València (1568-1611) i fundador del Reial Coŀlegi del Corpus Christi. La figura principal representa el sant i està adornada amb motius vinculats a la seua vida i obra.

    elpatriarca1
    elpatriarca2detalle
    jcDiaz13052016 RJV2869similar
    jcDiaz15052016 RJV3717similar

  • Mare de Déu dels Desemparats (1995)

    Roca commemorativa del quint centenari de l’advocació de la Mare de Déu dels Desemparats, representada com a figura principal sobre un templet, inspirada en la imatge d’estil gòtic que es conserva a la capella del Capitolet.

    jcDiaz15052016virgenDesamparados4 -Editar
    marededeu

  • Al·legories

    Les vistoses al·legories bíbliques i civils del Corpus han passat a formar part de l’imaginari popular local. Entre les primeres, destaquen l’escala de Jacob, l’altar del sacifici amb el canelobre de set braços o les àguiles, que simbolitzen l’evangelista sant Joan i el vincle amb l’església de Roma. L’Àngel Custodi de la ciutat, els heralds, clarins i timbals així com la Senyera, representen el component civil de la festa.

    jcDiaz15052016 RJV3500-Editar-Editar-2
    jcDiaz15052016 RJV4023-Editar
    jcDiaz15052016altreselements2 -Editar
    jcDiaz15052016altreselements4 -Editar-2
    jcDiaz15052016altreselements6 -Editar-2
    jcDiazMarti 20130602 1812-Editar-2
    jcDiazMarti 20130602 1829-Editar
    jcDiazMarti 20130602 1859-Editar-2-Editar

  • PEDAGOGIA I HISTÒRIA DE LA FESTA: ROTLLO, ATRIBUTS I AMICS DEL CORPUS.

    La voluntat pedagògica dels seguicis i misteris del Corpus es fa palesa en el Rotllo del Corpus. Datat en el primer terç del segle XIX, il·lustra de manera seqüencial, amb dibuixos en aquarel·la i retalls d’estampes sobre una tira de paper de 31 metres de llargària, la cavalcada del Convit i la processó amb els seus elements i personatges.

    Els components de l’Associació d’amics del Corpus i el seu precedent, el Grup de Metxa, encarnen des de 1973 els personatges que participen dels seguicis i que són identificats pels atributs i simbols que porten, provinents de la iconografia catòlica.

    deverde
    dibujo
    jacob
    jcDiaz15052016serrucho3 -Editar
    jcDiazMarti 20130602 1836-Editar
    jcDiazMarti 20130602 1889-Editar-2
    jcDiazMarti 20130602 1896-Editar
    jcDiazMarti 20130602 1901-Editar
    los4mini
    minicopa

  • La Cavalcada del Convit

    Coneguda des de 1516, constituïa una invitació dels jurats de la ciutat, per mitjà del capellà de les roques, a les autoritats i al poble perquè assistiren a la solemne processó del Corpus Christi. En el seguici participen els gegants i els nanos, que representen les diverses parts del món, les danses i els misteris, com el del Rei Herodes, protagonitzat per la comparsa de la Degolla, que culmina en la popular banyà.

    jcDiaz15052016Deuylamort-Editar
    jcDiaz15052016 RJV3402-Editar
    jcDiaz15052016adanyeva -Editar
    jcDiaz15052016marededeudelaburreta-Editar
    jcDiazMarti 20130602 1267-Editar-3
    jcDiazMarti 20130602 1287-Editar
    jcDiazMarti 20130602 1626-Editar

  • Les Danses

    Són l’element més popular del Convit. Destaca la Moma, representació de la virtud, que venç els set momos o pecats capitals. La magrana, els cavallets i els arquets expressen l’adoració eucarística. Els turcs tenen un component guerrer, mentre que els llauradors, els pastorets i les vetes estan lligats a balls populars locals.

    jcDiaz15052016 RJV3178-Editar
    jcDiaz15052016 RJV3414-Editar
    jcDiaz15052016 RJV3418-Editar
    jcDiazMarti 20130602 1357-Editar-Editar
    jcdiaz 2011 06 26 1909-Editar
    jcdiaz 2011 06 26 2189
    jcdiaz 2011 06 26 2450-Editar
    jcdiaz 2011 06 26 2497-Editar

  • La Processó

    La processó del Corpus Christi de València es caracteritza per la nodrida presència de personatges de l’Antic i Nou Testament, amb la finalitat de difondre i consolidar entre el poble la doctrina catòlica. Molts, com l’ agüelo del colomet (Noé), sant Miquel o els cirialots (els ancians que segons l’Apocalipsi reten culte al tron de Déu) es convertiren en referents populars de la festa.

    jcDiaz15052016losdelpan1-Editar
    jcDiaz31052016133personajesprocesioncorpus-Editar
    jcDiazMarti 20130602 1832-Editar
    jcdiaz 2011 06 26 2652-Editar-2
    jcdiaz 2011 06 26 2784-Editar
    jcdiaz 2011 06 26 2813-Editar
    jcdiaz 2011 06 26 3074-Editar

  • La Custòdia

    La Custòdia que tanca la processó del Corpus es conserva a la Seu de València. És una peça d’orfebreria de quatre metres d’alçària i fins a dos metres d’amplària, construïda entre 1940 i 1954 amb vora 20.000 peces, en la qual s’utilitzaren 600 quilos d’argent i 8 d’or. És considerada la més gran del món.

    jcDiazMarti 20130602 2081-Editar-3
    jcDiazMarti 20130602 2257-Editar

Festes de València Ayuntamiento de València