El carrer ha sigut sempre emprat com a extensió del taller. Així, de portes cap a fora i aprofitant ocasions de bon oratge, els ninots i volums de major dimensions, en la fase de massillar, empaperar i pintar, són deixats assecar-se al sol i a l’aire. D’esta manera, copen l’asfalt habitualment al servici dels vehicles, com passa als encreuaments fallers on després són erigits.
S’han fet inclús provatures de plantà de falles ateses les seues dimensions i la impossibilitat d’alçar-les dins del taller. Servisca d’exemple la recreació colossal del David de Miquel Ángel d’En la terra de l’art, de Josep Martínez Mollà, per a la falla municipal de València del 1991, o la torre de València, Ca la Trava, de Manolo García, per a la falla municipal del 2017, entre d’altres.
Els principals carrers de la Ciutat de l’Artista Faller també són testimoni any rere any de festes de fraternitat gremial com ara el patró sant Josep Artesà (1 de maig), la Nit de la Punxà de la Flor (Batalla de Flors de la Gran Fira de València) i la Festa del Pi (Nadal).
La tria del noms que retolen els carres d’este espai creatiu i el conjunt del barri de Ciutat Fallera no és casual, ja que respon a figures al·legòriques de la festa de les Falles (Parot, Ninot, Foc, Sant Josep Artesà, etc.) i a personalitats implicades des del vessant artístic (Amadeu Desfilis, Carmel Roda, Carles Cortina, Vicent Canet, etc.) i festiu (Emili Camps, Peris Celda, Salvador Cerveró, etc.).
