Entre els molts noms i cognoms que la creració fallera ha donat al llarg dels temps, n’hi ha un que ha transcendit per la rellevància de la seua carrera i personalitat: Regino Mas (Benifaió, 1899 - València, 1968).
Regino Mas va mamprendre la seua carrera el 1918 amb la falla de lema El Llibre de les Mil i Una Nits (plaça del Mestre Ripoll) i fins al 1958 va plantar vora 60 falles, de les quals 26 van obtindré un primer premi de falla i 12, un primer premi d’enginy i gràcia. 13 d’eixos primers premis ho són de la secció especial, per a les comissions de Lope de Vega, Plaça de Sant Jaume, Mercat Central (la seua plaça forta, on aconseguí 11 premis, 7 dels quals de forma consecutiva) i Convent de Jerusalem. En el Museu Faller de València s’exposen cinc grups indultats de la seua autoria
De fet, el 1934 va ser ideòleg de L’Indult del Foc: proposta de mostrari de ninots de falla del qual naix l’actual Exposició del Ninot i el sistema de votació popular per a preservar conjunts per al Museu Faller. Al seu torn va ser uns dels promotors, juntament amb Josep Soriano Izquierdo i altres professionals, de la constitució d’una primera associació d’artistes fallers (vinculada al Cercle de Belles Arts) el 1932. Com a impulsor del posterior Gremi Artesà d’Artistes Fallers de València, del qual fou mestre major en dos períodes (1943-1955 i 1957-1966), va promoure la creació de la Ciutat de l’Artista Faller, la qual no va acabar de disfrutar a causa de la seua sobtada mort el maig de 1968.
Format en l’Escola d’Arts i Oficis, en l’especialitat de Dibuix, va ser aprenent de Vicent Pastor, Enric Guillot i Ramon Andrés Cabrelles. Junt amb Carles Cortina, va dotar la falla d’una arquitectura piramidal reduint les escenes en favor dels cossos centrals i els coronaments. Regino Mas va practicar un estil de falla entre l’academicisme i el gust per l’escultura grecoromana i la caricatura continguda, amb una crítica al voltant del realisme social en el vessant temàtic. Museu del Folklore (Pi i Margall - Ciril Amorós, 1933), El so Quelo, rei de l’horta (plaça de l’Ajuntament, 1942), La llei de l’embut (Mercat Central, 1944) o Sobre rodes (Convent de Jerusalem, 1958) són algunes falles seues reconegudes com de les millors de la història.
Altres treballs seus foren decorats cinematogràfics (55 dies a Pequín, La caiguda de l’Imperi Romà) i carrosses (República Dominicana), i no pocs dels seus aprenents es convertiren en artistes de gran transcendència en la història de les falles, com ara Vicent Luna i Vicent Agulleiro. El seu llegat artístic va aplegar als primers anys 2000. El seu antic taller actualment acull l’Escola de Formació del Gremi d’Artistes Fallers.
