La Ciutat de l’Artista Faller està conformada per un nucli principal de 50 tallers compresos entre els carrers del Ninot, Vicent Canet, Carles Cortina i Carmel Roda, als quals es sumaren en els anys setanta 8 més al carrer del Foc i, en els anys huitanta, 12 baixos especialment dissenyats per a la construcció de falles infantils al carrer del Ninot.
La superfície dels obradors oscil·la entre els 400 metres quadrats dels més grans i els 200 metres quadrats dels menuts, amb façanes principals de 15 metres d’ample. La seua arquitectura és la pròpia del caràcter sobri de nau industrial típica de l’etapa del desarrollismo, deixant sols marge a la decoració en les línies de rajola cara vista que dibuixen les fronteres de les façanes i les ceràmiques identificadores dels artistes residents.
Les teulades són a dos aigües (el vèrtex es situa a 10 metres d’alçària) i, a la part recaient als carrers, algunes naus conserven un terrat descobert, on en altres temps els ninots s’assecaven a l’aire i el sol. A l’interior del taller, cada artista distribuïx les àrees de treball d’acord amb l’espai disponible: oficina, lavabos, magatzem, zona de pintura, d’escatar, fusteria, etc. En alguns dels tallers encara es pot observar a mitja altura la naia on es preserven antics motles d’escaiola i cartons, amb coronaments i ninots molt reconeixedors de falles mítiques.
Moltes han sigut les generacions d’artistes que han tingut —i tenen— establit el seu taller a la Ciutat de l’Artista Faller: Josep Barea Sánchez, Vicent Tortosa Biosca, Vicent Luna, Salvador Debón, Julián Puche, Josep Ballester, Joaquim Dolz, Josep Vidallach, els germans Gimeno, Gaspar Jaén, Josep Pasqual (Pepet), Josep Martínez Mollà, Miguel Santaeulalia, Arturo Martínez Areal (El Patas), José Luis Pérez (El Nóvel), Mario Lleonart, Vicent Agulleiro, Manuel Viguer, etc. I de les seues firmes han eixit falles emblemàtiques de la història de la festa com igualment treballs de carrosses, escenografia i tematitzacions per a nombrosos punts de València, Espanya i l’estranger.
