Hi ha altres treballs que complementen l’activitat fallera i carrossera dels tallers de la Ciutat de l’Artista Faller. Són l’escenografia, el disseny de mobiliari urbà (quioscos de Madrid), l’escultura pública, les tematitzacions (parcs i fires d’atraccions de Benidorm, Barcelona, Madrid, París, Ugata) i la decoració. Sense desatendre la realització de fogueres per a Alacant i altres mostres d’art popular com són els gegants i cabuts per a pobles i ciutats valencianes o d’altres punts com ara Tarragona o Burgos.
El contacte dels artistes fallers amb les escenografies teatrals, cinematogràfiques i, posteriorment, de televisió ja es testimonia en els anys trenta (Tadeu Villalba). Però esta col·laboració, sobretot amb el món del cine, cobra major repercussió amb els treballs fets per a les grans superproduccions de Hollywood que es rodaren a Espanya: El Cid, Lawrence d’Aràbia, 55 dies a Pequín, Els tres mons de Gulliver, La caiguda de l’Imperi Romà o Dr. Zhivago. I igualment en produccions espanyoles com ara Bienvenido Mr. Marshall, Viaje al centro de la Tierra o La Biblia en pasta, i europees com ara Revolta al Carib o alguns spaghetti western.
La destresa dels artistes fallers com a dominadors dels grans volums i hàbils muntadors d’estructures artístiques va ser, sens dubte, el seu major aval per a fer estos treballs. Francesc Prósper, Regino Mas, Ricardo Rubert, Salvador Debón, Vicent Luna, Joan Huerta o els germans Ferrer Jorge són exemples dels artistes que firmaren els decorats d’eixes rellevants pel·lícules. Curiosament, la Ciutat de l’Artista Faller també ha sigut plató de rodatge de films, sèries, programes i documentals.
D’altra banda, un dels exemples més paradigmàtics en l’àmbit de l’escultura pública i la intervenció en dissenys urbanístics dels artistes fallers és el Gulliver del Jardí del Túria, que va ser construït al taller de Manolo Martín en col·laboració amb el dibuixant Sento Lobell, l’arquitecte Rafael Rivera i un equip d’artistes fallers (Lluís M. Canuto, Vicent Almela, Miguel Delegido, Rafael Ferrando, Manolo García, Agustín Villanueva i Ramon Espinosa).
D’este mateix taller, però ja gestionat pel seu fill Manuel Martín Huguet, va eixir una altra fita de l’escultura urbana de València com és la Dama ibèrica, dissenyada pel reconegut pintor Manolo Valdés inspirat en el mític bust íber de la Dama d’Elx. Novament, en el muntatge va col·laborar l’arquitecte Rafael Rivera, a més de Mateo Signes. La Dama ibèrica està situada des del novembre de 2006 a la rotonda on confluïxen el carrer de la Safor i l’avinguda de les Corts Valencianes, una de les vies d’entrada a la ciutat de València.
